Des del Casal Carme Claramunt ens plau reproduir l'opinió d'en Miqui Mel, veí de Llefià afincat a Londres des de fa uns anys. Aquest fill de Llefià (Badalona) i de les lluites que va viure el barri anys enrera, participa a Catalans-UK amb la qual van organitzar la concentració "Som una Nació: Nosaltres decidim!" a Londres el passat 10 de juliol.

No caldrà esperar vint anys per proclamar que estem vivint un moment històric. Les manifestacions de dissabte 10 de juliol de 2010 han estat les més massives de la història de Catalunya. Probablement a l'Estat Espanyol també. La resposta a la vulneració de la voluntat que democràticament el poble català va expressar en referèndum ha estat contundent. I per primera vegada el clam té dimensions transoceàniques.

Els catalans hem entès que en el món globalitzat la catalanitat ha de ser present i expressar-se sense intermediaris. El reguitzell d'actes de dignitat i enèrgica protesta han travessat l'Atlàntic: Berlín, Londres, Nova York, Luxemburg, Tolosa, Quito, Buenos Aires, Brussel·les, París, Los Angeles, Washington, Donosti o Montreal.

A la capital anglesa també vam fer història. En un fet sense precedents, vora 200 catalanòfils residents ens vam concentrar davant l'ambaixada espanyola amb pancarta i estelades. Era el resultat de dotze dies d'activitat frenètica coordinada des d'un bocí de la societat civil a l'exterior: Catalans UK (Casal Català de Londres).

La sentència -amb l'única virtut d'haver obert els ulls a molts incrèduls catalans- es produïa tot just tres dies després que la nova junta del casal en prengués possessió dels càrrecs. No va caldre meditar sobre la primera decisió com a director: posar el casal al servei de la gent i del país. I per tant havíem de respondre en defensa de l'autogovern i la voluntat popular.

Malgrat les limitacions de temps, de disponibilitat i de manca d'infraestructura, a Londres vam respondre amb la mateixa convicció que a Badalona o Nova York. I com que la causa és justa i la qualitat humana d'aquesta colla de londinencs indubtable, el resultat no podia ser altre que un acte de protesta modèlic. Com al cap i casal.

Aquí també entenem que és moment d'alçar-nos per dir prou. Espanya ha tancat la via autonomista. L'Estat plural és una ficció. Que un tribunal passi per sobre de la voluntat de tot un poble i de dos parlaments és quelcom que només pot passar a la vella Espanya, enlloc més del món civilitzat. Les mancances democràtiques del país de 'La Roja' són intolerables. És hora d'obrir nous camins que assegurin el futur dels fills d'aquesta terra mil·lenària, la seva cultura i tots aquells que s'hi vulguin afegir.

Dissabte molts van cridar 'Independència' per primera vegada en la seva vida. Els partits estan tant rovellats com la constitució, s'hauran de re-inventar.

La nació que volem, la societat que desitgem, la construïm dia a dia des de cada racó del planeta. De Barcelona a Nova York, de Llefià a Londres.

Miqui Mel

Londres, 14 de Juliol 2010.