Amb 17 regidors ­ –15, si descomptem els 2 escindits de Cervera–­ en 7 municipis, la PxC és “l'únic partit islamòfob amb projecció institucional en tot Espanya”. “L'únic soci possible” per als seus referents europeus. Ho diu l'historiador Xavier Casals, expert en la formació que hi ha en el rerefons de la polèmica per l'empadronament de Vic. I ho confirmen el mateix Josep Anglada, el Bloc Identitaire francès. En contraposició, se situa el Front National de Jean-Marie Le Pen, que, per ara, rebutja la PxC i les formacions d'ultradreta que no responen al seu patró, més proper a l'extrema dreta clàssica i nostàlgica.

El rebuig de Le Pen
"Conec Josep Anglada de nom. Però mai s'ha reunit ni amb mi, ni amb Jean-Marie Le Pen, ni amb cap dels líders del Front nacional. No aprovem el seu moviment. No volem tenir-hi res a veure i ell tampoc vol tenir res a veure amb nosaltres", afirma el secretari general i número tres del partit de Le Pen, Louis Aliot, regidor de l'oposició a l'Ajuntament de Perpinyà.

Aliot, des de la Catalunya Nord, troba en Anglada  una "inclinació identitària i separatista en favor de Catalunya". I el FN defensa "la unitat de la nació espanyola i de la francesa". Aliot s'equivoca, tot i que l'ambigüitat calculada del vigatà respecte de la qüestió nacional pot produir aquests miratges. Tanmateix, ell desfà obertament la confusió. "Nosaltres no som independentistes, tot i que ja entenc que el FN és molt patriòtic respecte de França", afirma.

Oportunisme i distanciament del passat
Els analistes donen la raó al president de la PxC. "Anglada és un oportunista i la Plataforma no és un grup molt ideologitzat. Encara que ell vingui del Fuerza Nueva, sap que a Osona no farà res amb aquest discurs [ell mateix ho va admetre en un reportatge amb càmera oculta]. Surt al carrer i mira cap on bufa el vent. Per això va mantenir una gran ambigüitat sobre la consulta del 13-D, no hi va fer campanya en contra, encara que internament ho desitgés", observa l'historiador Joan B. Culla.

Per Xavier Casals, autor de La Plataforma per Catalunya, l'eclosió d'un nacional-populisme català (2003-2009), la clau estratègica de la PxC és "no posicionar-se ni en l'eix esquerra-dreta ni en el de catalanisme-espanyolisme, que són els que vertebren la política catalana fins ara. Ell opta per autòctons/immigrants, i autòctons tant pot significar catalans com espanyols".

La web de PxC encaixa exactament amb aquesta definició, pels continguts i per la presentació, que defuig l'estètica neofeixista i que ofereix tots els textos en castellà i català. I aquest màrqueting li ha funcionat.

Populisme desacomplexat
Fabrice Robert, president del Bloc Identitaire –un partit per ara insignificant, amb un 3% dels vots en les municipals de Niça, però que a l'octubre va reunir 600 membres de partits ultradretans europeus en la seva convenció anual a Orange–, és un dels principals defensors de la PxC. "Amb les seves paraules, Anglada impacta la societat i adverteix de l'amenaça de la immigració i de l'Islam sobre la civilització europea. Sabem que va formar part del Frente Nacional, però ha deixat enrere la voluntat de formar part d'un partit caricaturesc i nostàlgic. Ara és un populista, i ho dic com un elogi. Nosaltres també som populistes desacomplexats", explica.

Després de la convenció d'Orange, on va coincidir amb l'eurodiputat Mario Borghezio de la Lega Nord italiana (9 eurodiputats), el Vlaams Belang flamenc (2 eurodiputats) i l'FPÖ austríac (l'antic partit de Jörg Haider, 2 eurodiputats), Anglada va participar en la celebració d'any nou que el Pro-köln alemany va organitzar a l'Ajuntanent de Colònia, on té 5 regidors. I la setmana que ve tornarà a coincidir amb els seus possibles socis a Viena, en una trobada organitzada pel FPÖ.

Objectiu: grup propi a l'Eurocambra
Totes aquestes anades i vingudes persegueixen, de moment, una "alineació", segons Casals. "Encara no es pot parlar de pactes ni d'aliances, però està clar que la ultradreta persegueix la idea de tenir un grup propi a l'Eurocambra", anuncia l'expert. Els intents que hi ha hagut fins ara, mitjançant l'Euronat liderat per Le Pen, han acabat en trencadissa perquè "els ultranacionalismes sempre xoquen entre ells. I si es fan socis només poden ser socis oportunistes".

Casals adverteix, però, que ara han trobat un nexe, una ideologia transversal que els fa de ciment. "Ens uneix la consciència que l'Islam és un perill per a Europa", ratifica obertament Anglada.

Aquest missatge "els permet articular un suport molt ampli perquè tant poden atraure sectors tradicionals com d'altres de progressistes que defensen els drets de les dones", afegeix Casals. I Le Pen també s'hi apunta. Tot i tenir els orígens en una extrema dreta nostàlgica del règim de Vichy, el líder del Front Nacional francès ja ha fet el viatge cap a la islamofòbia com a principal objectiu. "La crítica a la immigració els ha portat de la nostàlgia fins a posicions antiglobalització, els ha modernitzat", puntualitza l'historiador.

Anglada un somni
Aquestes percepcions i la pèrdua de força electoral del Front Nacional en les últimes eleccions europees –va passar de 7 a 3 eurodiputats– alimenten les il·lusions d'Anglada. El vigatà s'imagina ell mateix unint el Front Nacional, que ara li arrufa el nas, amb els partits d'ultradreta emergents.

Si el Vlaams Belang i la Lega Nord són massa independentistes per al francès, el líder de la PxC s'ofereix com a pont de diàleg. "Jo puc tenir paper important perquè no sóc independentista", assegura. I somia veure Le Pen a Barcelona, en l'acte que ja prepara per tancar la campanya de les eleccions al Parlament.