Un grup de persones vol endegar un nou projecte per al barri, per a Badalona i la comarca del Barcelonès Nord.

Sí, sí, aquest grup de persones de diverses edats vol tirar endavant un projecte de Casal popular, assembleari, autogestionat i arrelat a la realitat del barri i del país. Aquestes persones, però, no parteixen de zero, l'experiència de més de 7 anys d'un altre Casal d'aquestes característiques demostra que aquest projecte no és fer volar coloms.

Badalona compta des de fa anys amb el Casal Antoni Sala i Pont, local de reunions, treball de diversos col·lectius on es realitzen xerrades i s'organitzen diversos esdeveniments importants.

Ara, però, Badalona ens està reclamant que fem un pas més, que fem un petit esforç més i obrim bé els ulls. Els projectes transformadors a la ciutat poden seguir creixent i molt, i partim d'experiències com la del Casal Antoni Sala i Pont que ho demostren.

Per aquesta raó, es fa necessari que totes donem un cop de mà per obrir aquest nou local en aquesta altra part de Badalona. El passat històric dels barris de Llefià, La Salut i Artigues demostren que és necessari enfortir el teixit social per a esdevenir una societat més lliure i més oberta als canvis i els nous vents que bufen. A més, una societat més organitzada col·lectivament també esdevé més forta per a defensar els seus drets i millorar en les seves condicions de vida.

Aquest grup de persones m'han proposat que els cedeixi el meu nom per a anomenar aquest nou projecte. Això m'ha omplert d'il·lusió i d'empenta perquè m'han recordat l'esperit de lluitar per la llibertat com el valor més preuat.

Vaig viure fa molts anys a Badalona, en aquella època participava en diversos grups i era de la generació que considerava que calia lluitar per l'emancipació social dels i les treballadores, lluitava per la defensa dels drets de les dones i pel reconeixement de la llibertat del meu poble ocupat.

Però el feixisme va aturar tot procés de conquestes socials i de
llibertats i va abolir tots els avenços en drets que els homes i les dones treballadores d'aquest país havíem suat per a aconseguir. A mi, com a d'altres dones que també havíem volgut entregar-se a la causa de la llibertat ens van detenir i ens van portar a la presó de dones de Les Corts (Barcelona).

Un matí de la primavera de 1939, ens traslladaven sense haver-nos jutjat, ni tan sols segons les seves lleis il·legítimes, a l'oblidat Camp de la Bota. I allà, mentre m'afusellaven vilment, i abans de caure al terra no vaig deixar de somniar en tot el que caldria fer per seguir avançant.

Per totes aquestes raons, penso que hem de donar suport a aquest projecte que hem decidit anomenar: Casal Carme Claramunt!

Per començar a canviar les coses, sols ens faltes tu!

Fins a la Victòria Sempre!
Visca la Unitat Popular!